La fotógrafa Ivana Larrosa reflexiona en la muestra 'Seny' de Oliva sobre los oficios artesanales
La exposición versa sobre dos sagas de maestros, la familia Martí y los Vendrell, y su relación con el Monasterio de Santa María de Poblet
20.03.14 - 00:44 -
El Museu Etnològic de Oliva acoge hasta el 11 de mayo la exposición fotográfica de Ivana Larrosa denominada 'Seny', producida por el Museu de la Vida Rural de la Fundació Lluís Carulla. La muestra versa sobre dos sagas de maestros artesanos de l'Espluga de Francolí, unos dedicados a la forja artística, la familia Martí, de Cal Biel, y otros picapedreros y escultores, la familia Vendrell, y la relación histórica que han mantenido con el Monasterio de Santa María del Poblet.
El concejal de Museos de Oliva, Vicent Roig, manifestó que 'Seny' reflexiona sobre el paso del tiempo, la memoria, las huellas, la transmisión casi gremial de conocimientos, la dureza de los oficios artesanales, la incerteza de su futuro. «Todo ello, a través de la mirada a las rutinas de cada protagonista, a sus talleres y a sus herramientas, a sus manos, llenas de vestigios del pasado, y a la obra que las dos sagas han ayudado a construir el monasterio».
La familia Martí, de Cal Biel, cuenta ahora mismo la cuarta generación dedicada al hierro. Su vinculación con el monasterio de Poblet, según relató el regidor, nace hacia el año 1941, cuando Ramon Martí, segundo herrero de la saga, pasa a encargarse de la recostrucción de las piezas de hierro del cenobio. Los monjes acaban de volver al monasterio y los primeros años de reformas se dedicaron básicamente a tareas de arreglos y a la restauración de las piezas esenciales para la vida diaria de la comunidad. El arte de la forja de los Biel es patente en todo el edificio. Estos trabajos suponen para la familia una inmejorable tarjeta de presentación, lo cual les abre puertas a trabajar por iglesias y particulares de todo el mundo.
A principios de los 70 llega Valentín Martí, que coge el testigo de sus parientes hasta hoy, en que sus hijos Marc y Enric continúan el camino familiar en el arte de la forja.
Por su parte, la familia Vendrell cuenta con la quinta generación dedicada al mundo y dominio de la piedra. Picapedreros y escultores, tienen como los Martí, una larga relación con el monasterio. Su trayectoria se inicia en 1890, con Ramon Vendrell Rovira. Es con la tercera generación, con la que se inicia la relación con Santa María de Poblet. En 1940 los monjes vuelven a habitar el monasterio y se ha de restaurar. Miquel Vendrell Fonoll comienza a trabajar en un taller a los pies del monasterio y la relación con Poblet se hace inseparable.
Ivana Larrosa, originaria de Logroño, ha navegado por un mar de profesiones, todas ellas relacionadas con el mundo audiovisual, hasta especializarse en la fotografía. Su trabajo está basado en la realidad como medio para llegar a lo irreal. A través de la ausencia define el espacio transitivo entre la vida y la muerte, entre el objeto vivo y el ser inanimado.
Los horarios de visita son: de martes a sábado, de 10 a 13.30 horas y de 16 a 19 horas; y domingos, de 11 a 13.30 horas.
Cultura y Espectáculos
El Museu Etnològic d'Oliva acull "Seny"
El Museu Etnològic d'Oliva acull, des del 14 de març i fins l'11 de maig, l'exposició fotogràfica d'Ivana
Larrosa "Seny", produïda pel Museu de la Vida Rural de la Fundació Lluís Carulla. Aquesta és una mostra
que versa sobre dues nissagues de mestres artesans de l’Espluga de Francolí, uns dedicats a la forja artística,
la família Martí, de Cal Biel, i uns picapedrers i escultors, la família Vendrell, i la relació històrica que han
mantingut amb el Monestir de Santa Maria de Poblet.
Des de la Regidoria de Museus s'ha informat que els horaris de visita de l'exposició són: de dimarts a
Des de la Regidoria de Museus s'ha informat que els horaris de visita de l'exposició són: de dimarts a
dissabte de 10.00 a 13.30 hores i de 16.00 a 19.00 hores; i diumenges d’11.00 a 13.30 hores.
"Seny reflexiona sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial
de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur. Tot a través de la mirada a les rutines de
cada protagonista, a les fotos als seus tallers i a les seues eines, a les seues mans, plenes d’empremtes del temps,
i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el Monestir de Santa Maria de Poblet" assenyalava el regidor
de Museus, Vicent Roig.
"Seny" parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet,
"Seny" parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet,
pels altres, les dues nissagues protagonistes de la seua reconstrucció artística. Al centre del triangle la convergència
de la relació entre tots tres, tan beneficiosa per a totes les parts.
Dues nissagues d’artesans
La família Martí, de Cal Biel, compta ara mateix la quarta generació dedicada a les arts del ferro. La seua vinculació
Dues nissagues d’artesans
La família Martí, de Cal Biel, compta ara mateix la quarta generació dedicada a les arts del ferro. La seua vinculació
amb el Monestir de Poblet naix cap a l’any 1941 quan Ramon Martí, segon ferrer de la nissaga, passa a encarregar-se
de la reconstrucció de les peces de ferro forjat del cenobi, gràcies a la recomanació d’Eduard Toda. Els monjos tot
just acaben de tornar al monestir, i els primers anys de reformes es dedicaren bàsicament a feines d’arranjament,
restauració de les peces essencials per a la vida diària de la comunitat. Amb el pas del temps, sense perdre funcionalitat,
guanyà pes la vessant artística de les peces, desenvolupant-se d’aquesta manera el vertader tarannà creatiu del forjador.
Baranes, portes, reixes, teieres, candelers, reliquiaris, lampadaris, campanes, crucifixos... l’art de la forja dels Biel és
patent en totes les sales del monestir. Aquests treballs suposen per a la família una immillorable targeta de presentació,
cosa que els obre les portes a treballar per esglésies i particulars de tot el món. A principis dels 70 comença a treure el
cap pel taller la nova generació, Valentí Martí, que poc a poc va prenent el relleu al seu pare i al seu avi. Fins a dia de hui,
en què els seus fills, Marc i Enric, continuen el camí familiar en l’art de la forja.
La família Vendrell compta actualment la cinquena generació dedicada al món i al domini de la pedra. Picapedrers i escultors,
La família Vendrell compta actualment la cinquena generació dedicada al món i al domini de la pedra. Picapedrers i escultors,
tenen, com els Martí, una llarga relació amb el Monestir de Poblet. La seua trajectòria al món de la pedra s’inicia l’any 1890
amb Ramon Vendrell Rovira, i es dedica en les dues primeres generacions a la construcció d’obra civil, ponts i carreteres.
És amb la tercera generació de picapedrers que s’inicia la relació amb el Monestir de Santa Maria de Poblet. Som a l’any 1940,
els monjos tornen a habitar el monestir i s’ha de restaurar tot el que s’ha malmès en cent anys d’abandó. Per tal de dedicar-s’hi,
Miquel Vendrell Fonoll, comença a treballar en un taller als peus del monestir. Des d’aquest moment la relació de la família amb
Poblet es fa inseparable. La relació també projecta, dins el món de la pedra, el nom de la família Vendrell, i temples com Vallbona
de les Monges, Santes Creus, la Catedral del Pi de Barcelona, i tants d’altres passen, poc a poc, a engruixir el seu currículum.
L’autora
Ivana Larrosa, originària de Logroño, ha navegat per tot un mar de professions, totes elles relacionades amb
L’autora
Ivana Larrosa, originària de Logroño, ha navegat per tot un mar de professions, totes elles relacionades amb
el món audiovisual, fins a especialitzar-se en la fotografia. Tot i que atresora una extensa formació en el camp audiovisual i en la
fotografia en particular, el seu amor per la càmera és vocacional i va créixer en ella fins i tot abans de tenir ús
de raó. La fotografia d’Ivana Larrosa extreu l’inquietant del quotidià. Està basada en la realitat com a mitjà
per arribar a l’irreal. A través de l’absència defineix l’espai transitiu entre la vida i la mort, entre l’objecte viu
i l’ésser inanimat, reinterpretant la simbiosi de l’existència del temps i de la seua supervivència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario